Aquí tienes la versión en castellano
«Com que no sabia què fer en el projecte creatiu que m’havia plantejat, em vaig proposar reflexionar sobre allò que més por al món em feia, i pensar que es complís. En aquell moment, en Tapón encara no havia mort», va explicar Natalia Velarde sobre la gestació de la seva obra durant la roda de premsa de presentació del seu primer còmic extens, en recordar com el 2021 va obtenir una beca de l’Institut de la Joventut d’Espanya (Injuve), dependent del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, dins de la línia de producció d’obra en la modalitat de Còmic i Il·lustració, amb una quantia de fins a 5.000 € per projecte seleccionat (destinats a cobrir costos de recerca, materials i temps de desenvolupament).
Després de tres anys de treball creatiu i un any més de preparació editorial, Velarde va poder publicar finalment Encías quemadas (2025). El còmic, editat pel segell Reservoir Books, acaba de ser guardonat amb el Premi a la Millor Obra Nacional Splash 2026, atorgat per l’Ajuntament de Sagunt, reconeixement que s’entregarà en la XIII edició del Festival de Còmic que se celebrarà en aquest municipi del divendres 20 al diumenge 22 de novembre. L’obra és un compendi d’abstracció i narració alhora, amb vocació experimental quant a la seva proposta final, concebuda com un homenatge dins del dol per la mort del seu gos Tapón, que l’havia acompanyat de manera inseparable al llarg de disset anys.
Fins a aquell moment, Velarde havia abocat la seva trajectòria en l’àmbit de l’autoedició i els fanzins breus. Nascuda el 1994 a Veneçuela i resident a Madrid des del 2005, gràcies a aquesta beca l’autora va obtenir el suport econòmic i la legitimitat necessaris per plantejar-se per primera vegada una novel·la gràfica de gran extensió i complexitat conceptual, tot i que des d’un primer moment no va apostar per un guió tancat, sinó per una proposta oberta de recerca gràfica i narrativa. Aquest impuls li va permetre comptar amb el marge suficient per explorar la hibridació entre dos llenguatges aparentment oposats: el diari oníric i la narració clàssica d’aventures.
Formada en Belles Arts a la Universitat Rey Juan Carlos, l’autora reconeix la influència de pintors com Gustav Klimt (1862-1918), Henri de Toulouse-Lautrec (1864-1901) i Francis Bacon (1909-1992), tots tres units, des d’un punt de vista pictòric, per la seva decisió de subordinar el realisme acadèmic tradicional en favor de la distorsió formal, l’expressivitat psicològica i l’exploració de la vulnerabilitat humana. Toulouse-Lautrec i Klimt impulsen el llenguatge del modernisme i el simbolisme mitjançant la síntesi gràfica, el protagonisme de la línia estilitzada i la tensió constant entre la figura detallada i els fons abstractes, plans o decoratius. Lautrec va aportar una mirada àgil i expressiva cap a la vida bohèmia i l’anatomia distorsionada, aspecte que connecta directament amb l’evolució posterior de Francis Bacon, qui va radicalitzar aquesta deformació corpòria. El pintor britànic, per la seva banda, va despullar la figura de qualsevol ornament per convertir la carn en un crit visceral contingut en espais plans i claustrofòbics.
Així mateix, entre els referents contemporanis fonamentals en el seu imaginari visual destaquen l’artista japonès Yoshitaka Amano (n. 1952) i el creador belga Brecht Evens (n. 1986), figures clau dins dels corrents actuals de la narrativa gràfica. La crítica especialitzada assenyala sobre això que la novel·la gràfica contemporània mostra un nexe on les belles arts s’hibriden amb la il·lustració i el còmic, com apunten teòrics com Jan Baetens i Hugo Frey. En aquest terreny, Yoshitaka Amano trasllada el gust decoratiu del simbolisme i l’Art Nouveau a la fantasia onírica mitjançant traços gràcils i siluetes que freguen l’abstracció, tal com ha analitzat la investigadora Jaqueline Berndt. Per la seva banda, Brecht Evens representa l’avantguarda del mitjà en trencar la quadrícula tradicional de vinyetes, substituint-la per la superposició de transparències, el dinamisme espacial i la retolació manuscrita, característiques destacades en retrospectives com la del Cartoonmuseum de Basilea.
En el llenguatge plàstic de Natalia Velarde, Amano i Evens operen com un pont tècnic i conceptual que permet canalitzar el dramatisme pictòric dels clàssics cap a la narrativa seqüencial, dotant Encías quemadas de la seva llibertat formal, la seva estètica de diari gràfic i el seu atreviment tipogràfic. Paral·lelament, davant la inestabilitat econòmica que li impedia assumir la despesa considerable d’un tribut tradicional, va concebre el llibre com un espai fantàstic immortal on albergar el seu gos sota les cures del personatge de Cielito. Es tracta d’una obra que busca acompanyar-la en el procés de dol i mantenir viva la gratitud pels anys compartits juntament amb qui considerava un membre més de la família.
Encías quemadas
Natalia Velarde
Reservoir Books, 2025
Deja una respuesta