Archivo Cat Plural

Etiqueta: Fake news

  • La desinformació de juliol: crema solar, Mundial, Pride, Chat Control i el «bacteri carnívor»

    La desinformació de juliol: crema solar, Mundial, Pride, Chat Control i el «bacteri carnívor»

    Aquí tienes la versión en castellano

    1. Ni la crema de sol és tòxica, ni augmenta els melanomes

    Els mites i la desinformació sobre les cremes solars no són nous, però desperten desconfiança cap a un producte àmpliament recomanat per evitar danys en la pell. Un dels discursos en contra afirma que la crema duu components químics nocius pel cos, cancerígens i disruptors endocrins. Tanmateix, davant les sospites, el 2022 el Parlament Europeu va decidir reduir els límits màxims segurs d’alguns filtres UV que podien contenir els productes cosmètics.

    És fals que la crema solar hagi augmentat la incidència de melanomes o que provoqui càncer per bloquejar la vitamina D: al contrari, protegeix de la radiació UV, principal causa del càncer de pell. L’augment de casos de melanoma s’explica per una major exposició solar i una millor detecció precoç.

    2. Imatges generades amb IA, un fals terratrèmol i Trump esborrat de la victòria d’Espanya al Mundial

    Després de la victòria d’Espanya al Mundial 2026, van circular diverses fotos i vídeos falsos o manipulats de les celebracions. Un exemple són les imatges de Lamine Yamal amb una bandera palestina o una kufia, generades amb IA i detectades gràcies a la marca SynthID. També es va desmentir que les celebracions provoquessin un «terratrèmol»: els sismògrafs del CSIC van registrar vibracions superficials, com ja havia passat a la final de l’Eurocopa del 2024 o amb concerts multitudinaris.

    Una altra bola assegurava que la selecció espanyola havia «esborrat» Donald Trump de la foto oficial aixecant el trofeu, quan en realitat es tractava d’una imatge presa en un moment posterior, ja sense el president estatunidenc al costat. Finalment, durant el torneig es van difondre vídeos de suposades aficionades generats amb intel·ligència artificial, que reciclen estereotips de bellesa excloents i cosifiquen el cos femení amb finalitats de clic i monetització.

    3. El gènere no és una ideologia i ser homosexual o trans no et fa pedòfil

    Una columna de Federico Jiménez Losantos afirma que la diversitat sexual i de gènere és una «doctrina» i vincula el col·lectiu LGBTI+ amb la pedofília, dues narratives desmentides des de fa dècades. El gènere no és una ideologia: la ciència diferencia el sexe biològic de la identitat de gènere des dels anys setanta, i organismes com l’OMS confirmen que una orientació o identitat no normativa no és cap trastorn. El terme «ideologia de gènere» es va originar als anys noranta, en debats de l’ONU, per oposar-se a polítiques d’igualtat i drets LGBTI+. Tampoc hi ha base científica que relacioni l’homosexualitat o la transidentitat amb una major propensió a la pedofília. La literatura clínica descarta aquesta associació, i dades com les de la Fundació ANAR mostren que la gran majoria d’agressors sexuals a menors són homes coneguts per la víctima, sovint familiars.

    4. Compte amb l’alarmisme pel suposat “bacteri carnívor” del Mediterrani

    Diversos missatges viralitzats alerten d’un «bacteri carnívor» a les platges espanyoles, però Sanitat confirma que no hi ha cap evidència d’un problema de salut pública. El terme fa referència al Vibrio vulnificus, present de manera natural en aigües salobres, que en casos rars i sobretot en persones vulnerables pot causar fascitis necrosant. Espanya no és una zona d’alt risc, a diferència del mar Bàltic o el Negre, i ni la Generalitat ni el Ministeri de Sanitat han registrat cap brot associat al bany. El terme «carnívor» és un recurs periodístic, no científic, i la majoria d’infeccions són lleus. Tot i que el canvi climàtic n’augmenta la presència en aigües més càlides, els experts insisteixen que el risc actual per a la població general continua sent baix.

    5. Chat Control no és una llei nova i és diferent del Chat Control 2.0

    El Parlament Europeu ha aprovat renovar el Chat Control 1.0, un reglament temporal en vigor des del 2021 que va caducar l’abril passat, i no una llei nova com afirmen alguns missatges a xarxes. La norma autoritza, però no obliga, les plataformes de missatgeria a escanejar continguts per detectar abús sexual infantil, amb límits com la prohibició d’escaneig sistemàtic i l’obligació d’esborrar les dades al cap de 12 mesos.

    És diferent del Chat Control 2.0, encara no votat, que sí que obligaria totes les plataformes a fer l’escaneig i inclouria mesures de verificació d’edat. Cap de les dues normes afecta, sobre el paper, el xifratge d’extrem a extrem, tot i que experts adverteixen que tècniques com l’escaneig al costat del client el podrien esquivar.

  • Cap a una fatxosfera generalitzada

    Cap a una fatxosfera generalitzada

    ¿Un país tan divers com el nostre cap en un contenidor informatiu tan limitat? A la llum del que reflecteixen les decisions de les empreses periodístiques, sembla que sí. Però la realitat ho nega, si atenem a el que succeeix al nostre voltant i ho mirem sense les ulleres mediàtiques. Aquestes ulleres no són espontànies ni automàtiques, estan col·locades per un entramat estamental generat a Madrid al qual s’afegeix l’afegitó de «Districte federal» encara que no sigui ni una cosa ni l’altra. L’efecte centrípet que exerceix la capital d’Espanya es practica de manera intensa en l’esfera informativa, anomenada ja fatxosfera per alguns observadors. I el principal fruit d’aquest efecte és la homogeneïtzació que ens ocupa.

    Hi ha una agenda informativa suscitada i projectada per la política institucional i partidària que es fa generalitzada per la tendència centrípeta mencionada però també per una altra cosa. Si hi ha una crisi del periodisme és perquè abans existeix una crisi de l’empresa periodística, els interessos de la qual giren al voltant de les subvencions, ajudes, crèdits i altres condicionants dels mitjans, que no sempre procedeixen de les institucions de poder. Hi ha mitjans que es pleguen a les tendències de canvi que se suposen o que ells semblen advertir, però són molts més els que fa temps que s’han erigit en factors coadyuvants d’aquest canvi. Aquell de «el que pugui fer que faci» és seguit des de fa molt de temps per molts mitjans d’acord amb els designis que emanen d’actors econòmics i polítics disposats des del principi a fer aquest paper.

    La pregunta inicial de si és possible que tota la premsa d’un país sigui de dretes té una resposta, que és sí. Però no respon a un sol motiu. És possible a més si la majoria de les empreses periodístiques es reclouen en els seus nínxols de lectors, renuncien a disputar nous públics que estan en la competència o encara per identificar i abandonen tasques d’innovació que resulten imprescindibles per afrontar les tasques que planteja l’evolució de la comunicació, cada vegada més urgents amb la irrupció de la intel·ligència artificial (IA). La IA serà un factor de homogeneïtzació potent, donada la tendència de les empreses a fer un ús merament instrumental dels avenços tecnològics en lloc de posar-los a treballar en fomentar la innovació. Com abans va succeir amb els tallers de composició i impremta, la informatització de les redaccions i la incorporació d’internet, els nous recursos tècnics s’orienten al vell somni humit dels editors: redaccions sense periodistes. Personal que executi tasques i no discuteixi les directrius donades des d’amunt, mal pagat i precàriament contractat.

    La situació de la premsa a Espanya s’apropa a una prevenció de Byung Chul Han: l’expulsió del diferent i la sobreproducció de l’igual. La inflació d’informació actual és un increment exponencial d’assumptes iguals entre si, sovint trivials, que dificulten la tasca de seleccionar el significatiu, que apareix ocult darrere d’una teranyina de nimietats. El terror de l’igual, que és com el filòsof alemany designa aquesta onada d’irrelevància, arrossega darrere seu a la homogeneïtzació de la informació. Les fake news o pseudonotícies enganyoses es veuen com la gran amenaça a la llibertat d’informació però no és menys perillosa aquesta igualació per baix que desemboca en una amenaça possible sinó en una realitat que ja vivim.

    Aquestes reflexions no preocupen a les empreses informatives. Unes s’atenen als fins últims per als quals han estat fundades, altres s’aproximen a el que les pot afavorir en un futur pròxim. Totes s’acomoden a una homogeneïtzació que per a elles té una virtut tangible: si no et desmarques del conjunt és difícil que et penalitzin per sobresortir. I aquesta nivellació per baix proporciona beneficis que serveixen per no desaparèixer.